DENANT, [DANANT] prep.

Davant; en faç de, en presència de.

"... mas Na Renart se adenança de parlar danant tots, e dix estes paraules..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. II

"E la cura es aital ab les mediçines lecxatives e ab lo vomit e les coses tractives a aquel puzo, les quals obren per vertut e per octoritat axi com avem dit denant."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 7, d